La força de la raó

Il·lusió i l'estat del Benconformat!

2012-01-27T13:03:00.000+01:00

En els temps actuals, el nostre país, com la resta del món, es troba immers en una crisis tant de nivell econòmic com social. Gran part de la població coincideix en reconèixer que el gran culpable, d'aquesta lamentable situació, ha estat el propi canibalisme al qual ens dur el nostre sistema actual: el Capitalisme. Però el més lamentable, no és que haguem arribat a aquesta situació, ja que com tots sabem l'ésser humà sol aprendre, desgraciadament, dels errors, sinó és el fet d'intentar protegir als ciutadans, dels problemes del capitalisme, retallat-els-hi els drets socials i econòmics, i aquests es mantinguin passius. Com fan això? Doncs ben senzill, dient que: el problema no és el capitalisme en sí, sinó voler mantenir l'Estat del Benestar. Aquest estat és inviable ja que no hi ha recursos públics per a tothom. Per tant per no fer-lo desaparèixer del tot el redueixen progressivament per poder, clar, segons ells, seguir ajudant-nos.

Aquesta és la gran mentida dels que controlen el sistema i dels grans Lobbys (els quals,per certs, són els promotors de tancament de pàgines com Megaupload, no els petits productors els quals sí els perjudica el pirateig de les seves pel·lícules o músiques amb pressupostos ridículs, però que moltes vegades tenen millor rerefons que les grans produccions americanes). No és que hi hagi recursos, sinó és l'avarícia d'uns quants per acumular tots els recursos que puguin. Sinó que m'expliquin per què les grans empreses, tot i en temps de crisis, segueixen tenint beneficis estratosfèrics, però alhora tenen la "cara" de dir que han de reduir plantilla o que no poden contractar perquè sinó els comptes no quadrarien! Vergonya ens hauria de fer a tots plegats: als qui ho fan i als qui els ho permetem.

I encara ens diuen que hem de fer les coses amb "Il·lusió"?! Amb quina il·lusió? La Il·lusió econòmica? Aquella sobre la quals es fonamenta el capitalisme que diu què si t'hi esforces et faràs ric? Aquesta il·lusió fictícia és la que més ens ha d'omplir?! A mi em fa vergonya... On és aquella il·lusió de superació personal, aquella il·lusió moral, aquella il·lusió de cooperació,.... ON ÉS AQUELLA IL·LUSIÓ DE PAÍS?! Ja no ens movem per superació personal sinó hi ha una motivació econòmica darrera, ja no compartim els nostres coneixements sinó hi ha una compensació econòmica darrera,... ja no ajudem al país sinó rebem un tracte econòmic preferent (empreses que marxen a produir fora pels beneficis fiscals o mà d'obra més barata sense tenir en compte els drets humans...)... I tot això per què? per poder tenir una casa de 3 pisos en comptes d'un pis digne? Per tenir un Ferrari en comptes d'un Peugot? Per tenir una piscina privada i no haver de banyar-te amb els teus conciutadans? Però per què? Què no realitzen les mateixes funcions? A mi em fa vergonya!!!!
I la cosa no acaba aquí, sinó que segueix la covardia en manifestacions o protestes, TRANSITÒRIES, que l'únic que perjudiquen són als realment conscients dels problemes que realment patim, ja que alhora de demostrar la nostra força SEMPRE ENS QUEDEM ELS MATEIXOS!!!! Abans d'una protesta cal ésser conscient del que és demana, i seguir endavant acceptant totes les conseqüències, desagradables, que a primera instància vindran. El que NO podem fer és: només manifestar-nos quan ens toquen el nostre pa individual, reclamar ajuda i després un cop ens han tirat unes engrunes, deixar de protestar per POR de perdre les quatre engrunes que ens han tirat a TERRA com si, ens salvessin la vida o, fóssim un GOS! I això per què? Perquè els capitalisme ens va donar l'estat del Benestar per poder riure's de nosaltres i dir que realment estem en l'Estat del Bencoformat que provocarà que el ciutadà es baralli, IL·LUSIONAT, amb els seus amics, per quatre engrunes a canvi d'un somni surrealista multimilionari.

Alguns posaran nom a les meves paraules. Jo no parlo de noms, sinó d'un problema de consciència, de realitat, i al cap i a la fi això és el que ens ha de preocupar si volem que el nostre país, Catalunya, surti de la crisi econòmica, social i cultural a la qual ha estat arrossegada pel sistema i pel fet de no poder decidir per nosaltres mateixos.

Immigració: discriminació o sobreprotecció!

2011-07-27T15:59:00.000+02:00

Des de fa temps la immigració és un dels temes amb el qual els partits polítics fan més demagògia, tant la dreta xenòfoba que s'aprofita de la mà d'obra barata de la immigració recent, com l'esquerra socialdemòcrata que tem exigir-li deures per por que els anomenin racistes o xenòfobs.

Immigrant és tota aquella persona que marxa del seu país, per qüestions diverses, i que arriba a un de nou. Però és o ha de ser l'adjectiu "immigrant" un adjectiu permanent o ha d'ésser un estat temporal? La meva opinió és que l'immigrant només hauria de ser tal durant un lapsus de temps més o menys curt, és a dir, fins que la seva integració s'ha dut de forma satisfactòria. Aleshores l'immigrant deixaria de ser-ho i passaria a ser considerat un autòcton més, és a dir, un membre més del país d'acollida.

El gran problema de la immigració són els prejudicis (atribuir a algú unes característiques pel fet de pertànyer a una categoria o grup social, encara que no posseeixi aquestes característiques) que els autòctons tenen vers els immigrants els quals fan, de forma directe o indirecte, que la integració dels nouvinguts no acabi mai de produir-se del tot. Aquests prejudicis són provocats pel sobreproteccionisme que prediquen els partits socialdemòcrates i que posteriorment són manipulats pels partits xenòfobs. aquests prejudicis alhora ajuden ala creació de guetos, ja que els immigrants busquen altres col·lectius marginats pels prejudicis.

La solució passaria per tractar la immigració com un tema normal, sense tabús, no com fan els partits de centresquerra, i també sense prejudicis ni demagògica com fan els partits ultradretans.

Hem de tractar els immigrants com persones autòctones que busquen ser-ho en la seva plenitud, amb les ajudes socio-econòmiques necessàries quan acaben d'arribar, però sempre amb caràcter transitori. Amb això vull fer referència que no per la seva procedència cultural han de tenir certs privilegis socials que després poden traduir-se en econòmics. Posaré un exemple fàcil d'entendre: rebre ajudes econòmiques perquè la dona no treballa per motius culturals no pot ser. Si cal que la dona treballi, com la nostra cultura defensa, perquè calen més sous a la llarg, docns la dona ha de treballar. Això no vol dir, que si les dues part treballen i tot i així no arriben se'ls negui l'ajuda. Això mai! Han de tenir el mateix sistema d'ajudes socio-econòmiques que la resta de persones autòctones: ni més ni menys. Tots per igual. Per tant em declaro partidari de les discriminacions positives de caire socio-econòmic per als col·lectius més necessitats, però aquestes ajudes sempre han d'anar lligades d'obligacions. Per exemple: obligació d'aprendre el català, assistint a cursos gratuïts, clar. Per tant els nouvinguts amb gran dificultats econòmiques se'ls ha d'ajudar en tot el possible, sense prejudicis, ja que s'ha d'entendre immigració com un estat transitori, però els nouvingut també han de posar de la seva part per fer que aquest estat transitori sigui el més breu possible.

Per tant, el problema no és de races, sinó de cultura. Si aquí la dona és independent i treballadora, qui vingui aquí ha d'acceptar aquests valors culturals. No té per què renunciar a les seves creences, però les haurà de fer el major compatibles amb la cultura general del país d'acollida (a no sé que siguin del tot contràries als drets humans).

Per tant eliminem els prejudicis i la sobreprotecció del nostre discurs i fem que la immigració només sigui un estat transitori i que després tots siguem igual, encara que el nostre origen sigui diferent, ja que el nostre futur serà el mateix. Acabem amb la sobreprotecció socioeconomica i la discriminació sociolaboral que imprengen els discursos actuals que fan que partits ultradretans cada vegada avancin més i més, i generin cada vegada més odi entre els nouvinguts i els autòctons.

Perquè tothom té dret a venir a Catalunya, però tothom també té la obligació de respectar-la.

PRIMER CATALUNYA!

2011-06-18T13:40:00.000+02:00

Potser ara passaré a ser un traïdor per aquelles amistats de l'autèntica esquerra independentista i per d'altres que es consideraran més socialistes que hom mateix. Però, realment crec, que ha arribar el moment de tenir les idees clares i de traçar el camí a seguir! Ni sóc més català que qualsevol immigrant que defensi Catalunya per sobre de tot, ni sóc menys socialista per posar l'àmbit nacional en primera línia!

La història ens ha ensenyat que les victòries només s'aconsegueixen amb bones estratègies, bones aliances i poc enemics. I ara per ara, sembla que a Catalunya tots estiguem disposats a barallar-nos entre nosaltres, i a posar els personalismes per davant del poble català.

Des de les passades eleccions nacionals catalanes ja quasi bé ningú parla de la necessitat de l'alliberament nacional del nostre país! Només es parla de les dretes i les esquerres..... i això és una fal·làcia del capitalisme! Quines dretes i quines esquerres? Aquí tenim partits, amb una representació significativa a nivell nacional, que siguin realment d'esquerres? O només tenim les esquerres amigues del capitalisme? Doncs perdoneu amics, però jo amb "aquests" passo d'ajuntar-m'hi! I si per això sóc un traïdor pel poble, executeu-m'he! Però abans Catalunya serà nostra, i no d'una fal·làcia capitalista que impedeix lluitar per l'alliberament dels pobles oprimits sense complexes.

Potser em fareu passar per traïdor, però més traïdors són aquells que en defensa d'unes idees en neguen d'altres de compatibles! Perquè la qüestió nacional i social són compatibles! Perquè no s'ha de confondre el nacionalsocialisme amb el socialisme nacional.

Perquè defensa la terra no és cap delicte! I si ho és...pagaré amb molt de gust la seva pena...

Per una Catalunya socialista, sí! però també catalana! Perquè si volem ser catalans, hem de voler viure en català, i perquè si vol un socialisme real, no em de participar en moviment fal·laciosos del capitalisme.

Perquè primer toca Catalunya, i després escollir el sistema polític.....

JO TA KE!!!

2011-05-28T14:00:00.000+02:00

Des del 15 de maig s'està vivint una situació inèdita al nostre país i a Espanya també, des que tinc raó de consciència! Una part del poble, significativa per a uns, insignificativa per a uns altres, però el que està clar és que hi ha una mobilització social que no pot ser ignorada i sembla que aquesta és l'actitud que pensa adoptar la classe política amb la seva actuació un cop passades les eleccions municipals!

He llegit, escoltat i compartit diferents punts de vista: des de postures que veuen aquest moviment com una mera pèrdua de temps i que és intolerable aquesta mobilització des de postures que creuen que això canviarà el nostre país. No comparteixo ni molt menys les primeres postures d'intolerància amb aquest moviment però tampoc crec que comportin un canvi radical a la situació actual. Però sí que m'agradaria pensar que és un primer pas per fer un gir en la història dels drets i deures socials que ha de tenir tota persona i tot Estat.

Avui he llegit un article d'un noi sobre el moviment popularitzat amb el nom "d'indignats" on deia que no tothom pot eximir-se de responsabilitats, i que no sols ha estat culpa de banc, estat i sistemes els culpables de la situació actuals sinó que tots tenim una petita part de responsabilitat compartida... I TÉ RAÓ!!! Tots tenim culpa, i no nostre única culpa és haver esperat fins ara a no REACCIONAR!!! No entenc per què el moviment s'ha fet ara i no fa 2 o 3 anys, quan el sistema és el mateix!!! La responsabilitat que tenim tots és no haver reaccionat fins que no se'ns ha tocat el "què és nostre" i és aquesta la única i total responsabilitat que tenim el poble. Aquesta i creure que la política canviarà amb les abstencions!!! Algú ha sentit (crec que només ICV) parlar dels resultats polítics des del punt de vista de les abstencions??? Tots els partits han parlat de victòria i derrota segons els vots obtinguts, però algú ha parlar de que l'abstenció ha estat de quasi el 50% de la població??? Algú s'ha parat ha pensar que tot i la crisi els partits que s'atoproclamen guanyadors dels resultats electorals són partits liberals que no pensen canviar el sistema sinó que la única solució és la privatització i el retallament dels drets socials???

No sé si aquest moviment social és el camí correcte, ni si les seves motivacions són realment per a un benefici per a tota la població o si quan cadascú hagi reconstruit la seva situació econòmica tornarà a acceptar el sistema...però el que sí tinc clar és que si això ha de servir per obrir els ulls a unes quantes persones més JO LI DONO TOT EL MEU RECOLZAMENT!!!!

Està clar que no ens posarem d'acord en quin és el sistema que més convé en aquest moment, ja que hi ha moltes tendències polítiques dintre d'aquest moviment, però si una cosa hi ha en comú en tot aquest moviment és que han vist que aquest sistema no és l'adequat, i aquest ha de ser el punt d'unió de tota la gent que vulgui un sistema més democràtic i més social.

Per finalitzar m'agradaria fer un crítica a totes les persones "indignades" amb els sistema i és dir a tothom que passi el que passi no em de jugar a les seves regles del joc, sinó posar les nostres pròpies normes del joc. Amb això vull dir, per exemple, no manipular informació, no utilitzar violència innecessària i si cal atacar, fer-ho amb ordre, contundència i unitat i saber en tot moment qui és l'enemic, ja que no tots els que discrepen o tenen algunes divergències amb el moviment hi estant en contra!!!

La paraula és l'eina més forta i la violència innecessària la que demostra la teva debilitat!

La vergonya independentista

2011-03-04T12:05:00.000+01:00

Fa un temps (massa temps inactiu he estat) vaig escriure l'entrada "La carrera cap al Govern ja ha començat" en el qual vaig fer un anàlisi sobre els partits tradicionals i les noves incorporacions com RCat o SI. Vaig presentar aquestes noves propostes com esperançadores per l'independentisme... Vaig equivocar-me? Doncs sí, això és el que el meu sentiment percep.

Semblava que les noves forces donaven un aire nou, i no sols pel que fa al camí cap a la independència amb l'auto-declaració parlamentària de tal via, sinó pel que fa a la regeneració política. És a dir, unitat, declaració unilateral d'independència i regeneració política. Grans punts de partida.

Amb aquestes premisses SI va entrar al Parlament, i RCat es va quedar a les portes (llàstima per l'independentisme), i ERC, amb la seva incompetència i baixades de pantalons amb CiU, va partir una gran davallada. Va haver inclús on l'independentisme va tenir el seu clímax quan va haver-hi un possible pacte unitari dels 3 corrents. No va ser així! Primer clatellada per l'independentisme!!! Però això es va fonamentar en la premissa de la regeneració política, ja que es deia que no tots el complien. Bé fins aquí excusats...o això semblava.

Posteriorment, l'independentisme celebrava l'entrada de SI al Parlament, plorava per la falta de representació de RCat, tornava a celebrar la davallada de ERC per veure si així es posaven les piles i canviaven la cúpula i també celebrava que CiU guanyés (no tant pel seu caràcter independentista) perquè havien promès un Pacte Fiscal on l'independentisme s'havia la resposta d'Espanya...què faria CiU aleshores??? Si menys no posicionar-se: autonomista o independentista.

Quan semblava que l'independentista podia estar tranquil en el futur...torna haver-hi enrenou en menys de 6 mesos...S'acosten unes eleccions, les municipals, i tornen els personalismes i torna a perdre l'independentisme!

ERC en comptes de fer un Consell Nacional d'urgència comença a voler fer un pacte unitari municipal?! Què collons és això?! No ho volen en àmbit autonòmic i sí municipal...?! Se'ns tornen a pixar a la cara....Si la cosa acabés aquí podríem estar contents, però no contents, els independentistes, diuen: " per què no posar més llenya al foc? com que l'independentista està acostumat... I Aquí és quan intervé SI que diu: "d'acord un pacte amb ERC, però perquè no ens critiquin de hipòcrites o butiflers, exigim que ERC es regeneri políticament posant com a candidat un independent dels dos partits".... "Què divertit!!!" pensaven els independentistes tornem a mostrar la nostre voluntat d'unió!

Però, l'independentisme, encara es sentia aburrit! I Aleshores apareix RCat i diu: "això de la unitat municipal, és una tonteria! Cal la unitat en les autonòmiques!!!"... Ostres!! Semblava que algú tenia encara dos dits de front!!! Però això no sembla possible dintre de l'independentisme i poc després és la primera que arriba al pacte unitari municipalista amb ERC! RCat on és la coherència??? I la regeneració política de ERC??? per no parlar ja de la seva, més que dubtosa, lluita per la independència.....

Jo pensava que això ja no tenia remei: els tres partits no van voler posar-se d'acord en la eleccions més importants per proclamar la independència, i a causa als mals resultats obtinguts per anar separats ara s'uneixen per unes municipals??? Què collons vol dir això???

Quan l'independentisme vorejava la bogeria, per arreglar-ho tot apareix el Sr. Laporta fent els seus càlculs personalistes: "Ui! vull tenir més rellevància...en Tena i l'Uriel són els estimats de SI...segur que si em presento amb ERC/RCat obtindré més rellevància i més poder econòmic...Però els estatuts de SI no em permeten acumulació de càrrecs....Tinc una gran idea! Com que sóc de DC marxo de la coalisió SI que ja no m'interessa i me'n vaig amb ERC/RCat....Quin crack què sóc!!!

A partir d'aquí tothom ja coneix la història de sempre: uns critiquen els altres, els altres critiquen a uns i així poc a poc fins que al final l'únic que hi perd és l'independentisme...

Jo l'únic que no entenc és: per què unitat a les municipals i no en les autonòmiques? És la mateixa línia d'actuació les municipals què les autonòmiques? Si la resposta és sí, per què les CUP no s'hi presenten? Segurament serà perquè és molt diferent una estratègia que l'altra. És tant important la regeneració política dintre dels partits? Si és que sí, per què ara sembla no tenir tanta importància per alguns partits?

Crec que la representació de l'independentisme ha tornat a ser una vergonya...Però el que la seva experiència m'ha ensenyat és que de les derrotes surt més fort!

La carrera cap al Govern ja ha començat!

2010-01-24T15:37:00.003+01:00

Aquest any tornen haver-hi eleccions al Parlament de la Generalitat i tots els partits ja han escollit els seus caps de llista, per tant torna a començar la cursa cap a la presidència amb poques novetats.

Una d'aquestes poques novetats la trobem en l'aparició d'un nou patit polític, Reagrupament, que aspira aglotinar tot el moviment sobiranista independentment de la seva ideolgogia. És una grata novetat per aquells sobiranistes que no sabien a qui donar el seu suport, farts de les opcions polítiques clàssiques que s'omplen la boca de paraules però de pocs fets, però que volen seguir participant en l'activitat política. Aquest partit té algunes propostes interessants com l'elecció per llistes obertes dels seus representants interns, i vol dur aquesta iniciativa a nivell nacional, proposta que comportaria més autocrítica dintre dels partits i, per tant, més diversitat d'opinió. No cal oblidar, però, que aquest nou partit, Reagrupament, té el vot de la confiança per la seva novetat, però que si no defensa a la pràctica els seus plantejaments bàsics es convertirà en un altre dels partits que participen en el joc de la desafecció política que pateix el nostre país, i que tant ha criticat.

Pel que fa a la resta de partits sembla que les seves posicions no han variat gaire. El PSC vol seguir en la seva línia de ser l'únic partit, nacionalista espanyol, que garantirà els drets socials a Catalunya quan no va defensar a ultratge l'Estatut que va sorgir de la voluntat del poble català, i va acceptar les retallades posteriors que van fer a Madrid. M'atreviria a afirmar que no és el Partit Socialista de Catalunya, sinó el Partit Socialista (Obrer Espanyol) a Catalunya. El seu paper de drets socials el podria perfectament suplir ERC com a partit polític d'esquerres de Catalunya. Que el PSC deixi d'enganyar-se i enganyar als catalans, si no fos pels nacionalistes espanyols que no volen l'autodeterminació del nostre país, els vots de la gent d'esquerres segurament anirien a parar a ERC. Això ho demostra el creixent nombre de vots de nacionalistes espanyols (entre d'altres nacionalitats) residents a Catalunya (per tant catalans davants la llei) que han vist que econòmicament viurien millor si Catalunya fos independent i han deixat de donar el seu vot al PSC en favor de ERC (que a vist però greument reduït el seu nombre de vots degut a que molts nacionalistes catalans han vist com en aquests dos mandats del tripartit s'han baixat força els pantalons en la seva defensa sobiranista per mantenir-se al poder).
Tot i això ERC segurment seguirà sent l'únic referent de l'esquerra independentista ja que pel qeu sembla les CUP segueixent amb la seva idea de no presentar-se a nivell nacional, i centrar-se a nivell municipal. ERC hauria de plantejar-se la seva estrategia política que ha seguit durant aquest dos mandats al tripartit i acceptar que part del seu electorat està molt desconentent amb la seva defensa per a l'autodeterminació. ERC hauria d'acceptar que, si tant i com promulga els catalans viuriem millor amb una Catalunya independent, ha de donar suport a partits que defensin aquesta mateixa via (encara que sigui CiU o Reagrupament p.e.). Amb això no vull dir que s'hagin d'oblidar de les polítique socials, sinó que reconeguin que la millora de moltes polítiques socials passen per poder decidir completament sobre temes com la sanitat, educació, infrestructures,... actualment competències exclusives de l'Estat espanyol. I que fins que no tinguem la capacitat de decidir sobre tots els recursos del nostre país només podrem millorar substancialment aquestes polítiques socials, i això vol dir que només podrem fer pegats. Tampoc vull dir que per força hagi de ser ell qui dongui suport a altres forces polítiques i que, per tant, no sigui capaç d'aglutinar tot el patriotisme catalanista, però crec que a aquestes altures està massa afleblida pels dos Tripartits (especialment el segon).

Per altra banda, he vist gratament aquest dematí que CiU ha començat la seva campanya obrint un portal a internet amb la intenció de fer participar als cuitadans per a que donguin la seva opinió sobre la realitat política i social o fer veure les seves inquietuds. També m'han agradat els seus dos espots on veig un bon canvi en la seva estratègia política. Per convergència es dedica a fer "política" contstructiva i no destructiva com fins ara. Ens els espots podem veure que vol convertir-se en el moviment aglutinador del catalanisme polític (una ràpida resposta al moviment que Reagrupament està produint als sobiranistes descontents) autodefinint-se com un moviment transversal que pot unir a progressites i tradicionals, autonomistes i sobiranistes. Encara no podem saber del cert quina serà la seva estrategia per a poder algutinar sectors tant divergents (per exemple sí sabem que l'estratègia de Reagreupament per unir esquerres i dretes és el patriotsme català per davant de tot, per tant podem deduir que Reagrupament serà un partit de transició cap aquest alliberament nacional i que posteriorment a aquest, aquesta unitat desapareixarà per donar lloc a les tipíques esquerres i dretes de qualsevol país independent). CiU té la difícil misió de demostar si realment vol caminar cap a la sobirania nacional i demostrar a la resta de nacionals estrangers que aquí poden trobar un nou país que els acollirà amb els braços obert i on la integració serà una eina fonament cap a un futur junts, o pel contrari, tornarà a utilitzar aquests argument propers a l'autodeterminació per conseguir més vots. Si es decanta pel camí sobiranista espero que els tres partits que semblen seguir aquesta línia (CiU, ERC i Reagrupament) puguin arribar a un acord i aconseguir una majoria sobiranista al Parlament per poder reclamar la nostre autodeterminació d'una forma contundent.

Jo em reservo el meu suport polític, però qualsevol opció que dongui suport a la Sobirania i la dugui a terme (no paraules, sinó fets com deia l'anterior campanya política del President Montilla) serà ben rebuda per la meva part. Amb això no vull, però, que cap partit polític oblidi els pegats socials que puguin dur a terme fins el dia de la proclamació de la República Catalana!

.......Tothom té capacitat per a decidir......

Actualitat!

2009-12-12T15:27:00.003+01:00

Demà dia 13 de Desembre hi ha una nova consulta per a la independència de Catalunya a uns 140 municipis del nostre país! Per alguns aquestes consultes no tenen més fons que un simple acte simbòlic que no anirà enlloc. Per altres és l'inici, sense retrocés, d'un procés democràtic per aconseguir l'autodeterminació de la seva nació. Però per què no té tot el ressó que mereix un acte com aquest en els mitjans de comuniació? La intenció és clara: si s'aconsegueix ignorar al màxim aquestes consultes és com si no tinguessin força. Però no és un acte pacífic i democràtic digne d'admiració? Per què té més ressó en els mitjans de comunicació un acte violent que reclama els mateixos fins? Sensacionalisme i por! Sensasionalisme perquè tenim una premsa morbosa, i por perquè és el que senten quan veuen que els catalans ens mobilitem de forma pacífica i democràtica per reclamar la nostra dignitat nacional.

Per què TV3 no ha fet cap debat sobre aquests referèndums? Una televisió que diu ser nacional i que diu defensar els interessos d'aquesta nació hauria de fer un bon debat especial amb gent de totes les opinions per fer decantar als indecisos. No estic dient que es pronuncii a favor o en contra d'aquestes votacions sinó simplement que la gent pogués expressar el perquè sí o perquè no votaran una cosa o altra.

Estem en un moment on cal integrar els nouvinguts i que entenguin que aquí tenim una identitat nacional diferent de la resta de l'estat espanyol, un moment on hem de fer veure que si gestionem els nostres propis recursos podrem tenir millor reursos socials, podrem decidir sobre el nostre sistema educatiu, sanitari, etc... No cal sentir-se català a morir per votar sí a la independència. Cada vegada hi ha més immigrants (espanyols o de més lluny) que veuen que per ells és una qüestió econòmica. Els espanyols han de veure que la nacionalitat espanyola no perillaria en cap cas si Catalunya assolís la independència, ja que els catalans només contribuim econòmicament amb Espanya i nacionalment. Si l'únic que els importa als espanyols és la seva nacionalitat demano a tots els espanyols residents a Catalunya que votin sí a l'autodeterminació d'aquesta terra que tant bé els ha acollit i que mai ha renegat dels immigrants, i que aquesta sobirania els ajudarà a viure millor. Per posar un exemple: si tu vas a viure a un altre país sempre miraràs pel bé d'aquell país encara que el teu sentiment nacional sigui el d'origen, doncs en aquest cas és el mateix.

INTEGRACIÓ, aquesta és la paraula que avui vull remarcar! Prou de demagogia! Els catalans no som excloents, només demanem respecte i integració com qualsevol altre país del món. Com ho fa l'estat epsanyol amb els nouvinguts. I aquest respecte el demanem amb actes democràtcs!

Tothom té capacitat per decidir.... i els catalans volem una Catalunya Lliure!

Diada Nacional!

2009-09-11T11:21:00.003+02:00

Catalunya triomfant. Tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent, tan ofana i tan superba! Bon cop de falç. Bon cop de falç defensors de la terra. Bon cop de falç!

Avui és la nostra diada nacional. Avui va ser l'últim dia de la nostre independència. Avui celebrem una derrota. Però és una celebració que ens recorda que encara tenim un deute amb la nostra terra i la nostra gent! El dia menys pensat aquest dia passarà a ser d'una derrota a una victòria. Dies com aquests són els que marcaran un punt d'inflexió a la història de Catalunya.
Un clar exemple d'aquesta inflexió és la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya que es farà a Arenys de munt aquest diumenge dia 13 de Setemebre. Això és un clar exemple del camí inevitable que el poble de Catalunya vol seguir: la independència.
Aquest referèndum del dia 13 no és vinculant però sí que té un gran significat: quan un poble comença tota la resta que no s'atrevia a donar el pas el seguirà. I això és invetable. Catalunya camina cap a la independència i ningú ho podrà evitar. Per moltes manifestacions espanyoles d'ultradreta, o no, que vulguin fer els espanyols. Nosaltres només som catalans, no ens sentim espanyols. Nosaltres no volem conflictes, però tampoc pensem deixar que ens neguin els nostres drets com a poble.
Així doncs caminem tot units cap a la independència, sense debilitar-nos amb dretes o esquerres, sinó amb una unitat nacional que ens permeti ser el que volem ser: catalans. Després el poble ja decidirà quin sistema polític/econòmic/social prefereix.

Per un Catalunya lliure! Bona diada nacional!

Que tremoli l'enemic, en veient la nostra ensenya!

Benvinguts a "Lloret de Merda"

2009-08-18T01:30:00.002+02:00

Tot i haver nascut fora d'aquest poble i tenir un gran sentiment per la meva ciutat d'orgien, Reus, alhora també tinc admiració i apreci pel poble on he viscut quasi tota la meva vida: Lloret de Mar.

Ultimament s'ha posat de moda crear grups de "facebook" on es manifesta la teva admiració envers el teu poble i desmostrar així l'orgullós que n'estàs d'ell. Bé doncs jo per suposat m'he adjuntat al grup de Reus però no penso, de moment, fer-ho de Lloret de Mar... El per què preguntareu. Doncs és ben senzill: que el nostre poble està podrit des de fa uns anys. Fa fàstic!!!

Em dol tan o més que a vosaltres dir-ho així, però, és la cruel veritat!

Jo en canvi sí que m'afagiria a un grup del "facebook" el qual denuncies la deixadesa que està patint Lloret per part dels polítics i dels cossos policials, sobretot pels popularment coneguts com "pitufos o locals".

La gent té raó en que no hem de deixar d'estimar Lloret de Mar ni deixar de nombrar les coses bones que té el nostre poble (que en són moltes) però també està clar que no hem d'oblidar de denunciar les dolentes.

Una d'aquestes coses és la poca voluntat dels polítics de canviar aquest desolador panorama que tenim cada l'estiu i que amb el pas dels anys va desgradant-se encara més. Només vé "turisme de borratxera". Lloret de mar es ven a l'estranger com "sexe, drogues i discotoques" en les agències més benèvoles, ja que en d'altres es venuda com la ciutat sense llei.

Senyors polítics, des de casa i els despatxos es treballa molt fresquet i sense més energumens que els seus companys de govern, però la realitat està al carrer. Quan pensen fer un passeig per la platja de Lloret? Quan pensen tornar caminant pels carrer de Lloret per la nit quan tornin de prendre una copa amb els amics? Quan facin aquestes i d'altres coses veuran que Lloret segueix igual o més insegur que els darrers anys. Per no parlar de la mala imatge que dona veure a gent totalment incivilitzada caminant per aquests mateixos carrers de tornarda a casa seva?

Lloretenc i lloretenques no podem votar una gent que realment no es preocupa pel nostre (seu en teoria) poble sinó del seu propi benefici economic i electoralista. S'ens va prometre que les coses canviarien, i ho han fet? NO! Sinó tot al contrari, han anat a pitjor! On són aquells que defensaven el turisme de qualitat, aquell turisme on les famílies podrien passejar tranquil·lament amb els seus fills? On és aquell servei policial que faria desaparèixer tots els "botellons", tot el consum i tràfic de drogues que hi ha a Lloret a la vista de tothom (perquè ni s'amaguen)? Sembla que aqui "liar-se" i/o furmar "porros" a la platja i al seu passeig o esnifar "coca" al carrer St. Pere (carrer principal de vianants i de botigues, un dels més bonics en teoria del poble) és una de les coses més normals del món,... on és tot el que van prometre senyors polítics?? Si volen contesto jo....ENLLOC!

La majoria dels polítics que ens governen, i que ens han estat governant durant els ultims darrers anys, no han ni estant fent res per canviar aquesta situació. Moltes promeses electoralistes, molt confiar en les persones, no ens els partits que les eleccions municipals són diferents... Una merda senyors/es! Vull responsabilitat política! Tots l'hauríem d'exigir per poder fer un pas endavant per millorar el nostre poble. Si els que manen (siguin del partit que siguin) no beneficien el nostre poble doncs fora de l'Ajuntament. No volem més "enxufats" dintre del govern. Ni favoritisme als amics dels regidors o alcaldes. Volem un ajuntament amb un programa seriós que compleixi les seves promeses, i s'interessi realment pel nostre poble!

Els polítics no sols tenen la culpa, sinó que la polícia també col·labora en crear aquesta imatge "d'al·legalitat" (no regulat, no hi ha lleis) que després venen les agències de viatges estrangeres. No tenim una ordenança que diu que no es pot beure, per tant no fer "botellons", al carrer ni llocs públics (p.e. platja)? On està la polícia per fer complir aquesta ordenança? Si tinguéssim alguna "patrulla" dels cossos de policia local fent la ronda caminant segur que veurien moltes més coses de les que veuen anant amb cotxe...perquè al passeig està ple de gent practicant el "botellón" i consumint "porros" (pensava que el consum i possessió de Cannabis i els Hachís estaven prohibits a tot l'Estat, eren il·lgals...però sembla que a Lloret de Mar no...) però clar anar caminant cansa, i fa calor a l'estiu.... millor anar amb vehicles. Doncs jo estic ben fart de que a sobre no fan la seva feina, i provoquen inseguretat al poble els haguem de pagar els vehicles i conseqüentment la gasolina. Si jo pago els més impostos és perquè Lloret tingui un bon servei, i que tant jo com la resta de lloretencs poguem gaudir-ne'n amb la seva plenitud.

Bé, no penso allargar més la meva "denúnicia" sobre l'estat de salut del nostre poble i dels seus habitant. Acabré dient que no hem d'oblidar les coses bones que té aquest bonic poblet, però no per això hem d'obiar totes les coses que el perjudiquen. Si nosaltres no lluitem per construir un Lloret millor no ho farà ningú. Els estrangers i polítics venen i marxen, però nosaltres som els que el gaudim i el que realment l'estimem.

Per això no deixeu d'anunciar que Lloret és un poble molt bonic, però també denuncieu públicament que aquest turisme de "borratxera", només interessant per a uns quants (hotels i discoteques sobretots), està fent-lo malbé cada dia més, i més ràpid.

Cadascú però té capacitat per a decidir.....

Canvis?

2009-07-08T12:03:00.004+02:00

Quan comences una nova època tot et sembla difícil, complicat, esgotador fins i tot aburrit.

Un cop vaig estudiar un filòsof (nom del qual em fa mandra recordar) que deia "que tot el que ens porta a conservar la nostre posició és bo, mentre que allò que ens distancia d'aquesta i ens duu a una nova situació desconeguda és dolent".

No sé si estaria del tot d'acord amb aquest comentari, però sí que segur que tothom ha pensat en algun moment que s'aturés el temps i que no hi hagués res que canviés aquell moment tan fantàstic que estavem vivint... Però clar les coses bones no ho són per sempre, o això sembla que vol ensenyar-nos la vida amb els canvis sobtats i que no entenem.

Quan et trobes en una situació així el que tothom et diu (dir-ho és fàcil fer-ho no tant) és: "accepta-la i no busquis un per què. No li donguis més voltes, TU no hi pots fer res contra això!Ho has intentat tot!".

Aleshores és quan et preguntes si realent TU no hi has tingut res a veure, si realment has fet tot el possible per intentar no perdre aquella posició que tan t'omplia i et feia feliç...i lògicament TU no pares de donar-li voltes i penses: "i si no hagués fet això...o si hagués fet això altra...segur que he fet alguna cosa i no ho sé veure...".

Més difícil es torna la cosa quan no sols hi intevés TU sol, sinó que hi ha una altra persona. Aleshores sí que la situació pot complicar-se molt més. Sobretot quan no rebs (o no volen donar-te el dret)una resposta coherent i raonable de l'altra persona implicada. Llavorns és quan no sols comences a pensar en tot el que possiblement has fet o podries haver fet TU sinó també en el per què l'altra persona no vol col·laborar en arreglar o millorar la situació. I és quan finalment desitges (decepcionat,enfadat i agobiat) que algun dia puguis arribar a entendre el per què d'aquest final, el per què d'aquest canvi, el per què...de tot plegat...

No podria afirmar ni negar amb rotunditat que el que ens apropa a la conservació és bo i el que ens allunya d'ella dolent, però sí crec que hi ha d'haver-hi canvis però no sempre seran del nostre agrat i algunes vegades ens decepcionarem moltíssim amb aquests girs sobtats que en "regala" la via.

L'únic que ens alliugera una miqueta el dolor, és el fet de pensar (de tant en tant) que has fet tot el possible per lluitar per salvar aquest canvi tan inesperat i els ànims dels amics que et diuen que no val la pena que t'autodestrueixis per una cosa fora del teu abast.

Així docns, només dir a totes aquelles persones que es trobin en un període de canvi que no busquin un per què de la nova situació, simplement intenteu viure-la el millor possible, acceptant els momets durs i gaudint del bons. No cal saber si la conservació era millor ja que ara no podeu afirmar-ho amb objectivitat.

"I quan veus que l'àngel de la mort et ve a buscar i que mai més veuràs aquells qui vas estimar...s'atura el temps"

Tothom té capacitat de decidir....però....

...que tothom reflexioni i pensi si realment ha fet tot el que estava en les seves mans, sense ofuscar-se en la seva posició i no veure més enllà. Esperem que amb el temps tot torni al seu lloc, i a cadascú on li toqui.

"Tot forma part de les seves regles del joc...que sàpigues que hi ha una guia d'instrucció"

Sense Títol

2009-06-08T20:47:00.004+02:00

Entraré pels teus ulls. Em passejaré per les teves mans. Viuré dins del teu cap i per sempre més a la teva sang. Sentiràs la meva olor al teu nas. El meu crit a les orelles. Jo mouré les teves cames dirigint totes les teves passes.

I jo seré el teu dia a dia i jo seré el teu motiu per viure. La teva ànima podriré quan ja no te’n quedi, ja no et quedarà res.

Vaig amb el pas el temps. M’encomano igual que bufa el vent. Més em vols que més em tens i un cop entro no en surto mai més. I poc a poc em faré amb el teu cos.

I poc a poc seràs com el meu gos. T’adonaràs que he perdut el teu nord ja serà tard, ja t’hauràs quedat sol.

Mira els grans homes i veuràs que com més grans més infectats. Jo vaig aprendre a caminar quan ho va fer la Humanitat. Sóc la mà dreta de l’infern. Tinc cada dia taula al cel. Vigila sempre els teus anhels perquè podries ser el següent.

Aquest text (cançó) té una lletra, dirigida a un tema concret però, que poden extrapolar-se o equiparar-se a moltes valors o sentiments: poder (corrupció), amor (desconfiança, ceguesa), amistat (males companyies), etc...

Ahir dir d'eleccions, amb victòria del PP i una notable escassa participació. Iniciativa internacionalista obté gran suport al País Vasc i un petita, però significant, representativitat a Catalunya (Tarragona i Lleida). ERC baixa però manté el seu eurodiputat (que acceptin que no estan fen bé les coses). CIU és l'únic partit a Catalunya que obté un veritable ascens del nombre de vots, però que no es pensin que això són unes autonòmiques. ICV no cal ni esmentar-los....

...capacitat per a decidir...

Ho haveu vist? La mare que em va parir!!!!

2009-06-01T17:56:00.004+02:00

Des de que sóc ben petit, anys abans de les primeres imatges que tinc dels meus primers records (segons diu ma mare) sóc del Barça. L'origen d'aquest gran sentiment culé és quasi desconegut per mi. Només tinc la referència de les paraules de ma mare explicant la única informació que té d'aquest setiment: "vas sortir de la guarderia cridant Força Barça". Des d'aquell dia com a mínim he estat del Barça. Aquest sentiment blaugrana no ha afluixat mai, sinó que ha anat augmentat agafant la màxima esplendor en la meva adolescència.

Espero que gràcies a aquesta gran temporada històrica molta gent que no era culé s'hi afageixi i pugui gaudir de la quantitat de sensacions que aquest gran Club, el Barça, ens dóna a tots els barcelonistes. Perquè ser del Barça no és animar només l'equip de futbol, sinó totes les seccions esportives que alverga sota el mateix nom (bàsquet, hoquei,...).

Aquest any ha estat un gran any d'emocions per tots els cules. Em plorat, ens em excitat, em gaudit, em rigut, em patit, desconfiat, enfadat... i tot gràcies a un gran equip que al final ens va donar una barreja de tots aquests sentiments per acabar amb un estat de felictat mai viscuda anteriorment.

Per desgràcia personal (acadèmica millor dit potser) no vaig poder gaudir del tot aquest regal blaugrana, però estic segur que tots els meus companys cules ho van fer per mi i desitjo el proper any acompanyar els meus germans de sang blaugrana en la celebració de nou de tots els títols als quals optem.

Per últim faré una apreciació a la història que s'ha trencat amb el triple: encara cap equip espanyol no ha guanyat el triplet però sí que ho ha fet un equip que juga a la lliga espanyola. Amb això vull donar ànims als madridistes perquè vegin que encara poden ser els primers espanyols en aconseguir el trèvol de copes (si és que algun dia ho aconsegueixen jajajaja).

L'orgull més gran que jo mai trindré és el de ser català i culé.

....Cadascú té capacitat per a decidir.....

La Història de sempre

2009-05-17T14:13:00.004+02:00

Quasi tots quan érem petits, i fins i tot alguns ara continuen, hem fet algun esport: futbol per norma general en el nois seguit ràpidament del bàsquet; entre les noies la cosa anava des del voleibol fins al patinatge passant per una gran varietat.
Els noms dels clubs els quals militàvem per norma general estaven compostos per 3 mots principals clarament identificatius i diferenciats: el primer mot acostumava a ser la paraula “club”; el segon solia dir l’esport que practicava el club “futbol”; i l’últim sempre feia referència al municipi al qual pertanyia el club…així doncs l’exemple quedaria de la següent manera “ Club de Futbol Lloret”. Després clar trobaríem les variants: en comptes de club “unió”, o “penya”, etc…

En un principi practiques l’esport per divertir-te i somies que algun dia podràs arribar a jugar amb l’equip de la teva vida. Però a mesura que vas creixent i comences a veure la realitat: els somnis no són només una qüestió de talent sinó també d’oportunitats i quan més endavant la política es fa un lloc a la teva vida, és aleshores quan esport i política poden arribar a barrejar-se i a utilitzar-se mútuament per obtenir un benefici per ambdues.

Hi ha moltes persones que critiquen la utilització de l’esport per a fer política. Però quina hipocresia que només ho troben malament quan va en contra de la pròpia política. Un clar exemple del que dic és el que va succeir el dimecres passat en el partit de final de Copa del Rei que disputaven el Barça i el Athletic de Bilbao: un cop van haver sortit tots els jugador i una vegada arribat el Rei va sonar l’himne espanyol que va comportar un conseqüent xiulada i rebuig dels aficionats d’ambdues aficions.

Aquesta conseqüent xiulada i rebuig dels aficionats a l’himne va comportar la reacció de les emissores de radio i televisor nacionals espanyoles criticant els dos equips i aficions: “ que se han creído estos maleducados silbando el himno español…si no quieren escucharlo que no se presenten a la Copa de Su Majestad el Rey”…” si no quieren ser españoles que se vayan a jugar la Copa de Cataluña contra el Manresa”…”desde cuando el futbol se utiliza para hacer política?”…”Tenemos que hacer alguna cosa porque cada vez hay mas aficionados del Barça i del Bilbao que van al campo a reclamar la independencia en vez de animar a su equipo”… (són alguns exemples que vaig sentir en algunes emissores de radio com la COPE i la SER o llegir en els enllaços electrònics de diaris com MARCA o AS).

Però la cosa no acaba aquí ja que tota aquesta gent que va dir aquell dia que el futbol i l’esport en general no podien utilitzar-se per a fer política són els mateixos que després no diuen res quan: en d’altres camps de futbol hi ha càntics en contra dels catalans, quan s’onegen banderes espanyoles (inclús algunes de caire feixista) però dolent si són independentistes, s’enorgulleixen de que el President del govern central digui que hi ha crisis però que l’esport espanyol “va bien” , són els primers en xiular durant les Eurocopes o Mundials els himnes de les seleccions rivals (cas de Turquia per exemple)…

I no és fer política el fet de participar en una competició on només poden participar els estats oficialment reconeguts? Ja que si això no ho és…per què és fer política organitzar un partit amistós entre la Selecció Catalana i una qualsevol? Per què poden onejar-se banderes espanyoles i no catalanes? Per què no pot pitar-se l'himne espanyol però sí el turc? No pot ser que alguna persona que xiulés sí que es senti espanyola però sigui republicana? No és l’esport un mitjà que mou masses i per tant un bon mitjà de divulgació? No pot ser que si els catalans ens trobéssim en una situació semblant a la de Mònaco no xiularíem l’himne espanyol, inclús podríem considerar-lo amistós? (el cas de Mònaco és que és independent però el seu equip juga a la Lliga Francesa)

Per finalitzar el text, senyor i senyores, només diré que prou d’hipocresia espanyola i de demagògia envers els catalans. Fins que no ens respecteu no tindreu el nostre respecte. Nosaltres tenim un identitat que és el catalana.

...Cadascú té capacitat per a decidir…

Jo dic millor Nosaltres Sols!…i TU?

Frivolitats

2009-05-05T19:59:00.002+02:00

Frívol significa tractar una cosa sense contingut, serietat, de poc pes. Crec que així és com actualment s’utilitza la paraula “estimar”.
Actualment s’utilitzen totes les possibles connotacions que pot rebre el mot estimar, però quasi mai s’utilitza en el seu autèntic, i més antic, significat i quan es fa és d’una manera frívola. Aquesta frivolitat del mot estimar comporta la conseqüent frivolització de la paraula amistat.

Un exemple del per què dic això ho podríem trobar en la seva utilització entre el jovent. Amb això no vull dir que el jovent no pugui arribar a estimar, sinó que simplement no la utilitzen, com a norma general, en un context adequat. Per dir un cas pràctic i un motiu de la meva indignació (m’entendreu si teniu germans en plena edat d’adolescència) al final del missatges de mòbil o quan parlen entre ells pel més que conegut i utilitzat messenger, es poden veure les grafies “Tstm”. No entenc perquè no s’utilitza la paraula amistat en aquests casos. Tinc la desagradable sensació com si la paraula amistat ja no tingués importància avui en dia. L’amistat equival a l’amor que es sent per la parella o la família però envers als amics.

Sembla que l’amistat, o utilitzar aquesta paraula, sigui una cosa superficial i que com a conseqüència quan es vol donar la màxima importància a un amic se li diu que se l’estima, quan en realitat quan es dóna l’amistat a una persona és un acte sinònim d’amor envers aquesta.
Aquesta mala pràctica de l’amistat està comportant un greuge envers el mot estimar (en connotacions amoroses). Aquestes dues paraules són dos mots sinònims, equivalents, similars, però que s’utilitzen segons qui sigui el subjecte passiu.

Un altre cas que desnaturalitza el significat de la paraula amistat és el fet que ara molta gent diu tenir amics aquí i/o allà. Com pot qualificar-se a una persona d’amic quan només s’ha vist un dia i no s’ha mantingut més que simples conversacions superficials. El fet de considerar amic a qualsevol persona provoca que els autèntics amics perdin importància, i amb ells el concepte d’amistat.

Per finalitzar aquesta reflexió sobre la mala utilització dels mots amistat i estimar, només diré que crec que hauríem de fer una interiorització de quin és per a cadascú l’autèntic significat d’aquests dos mots i utilitzar-los correctament i no d’aquesta manera frívola i buida de contingut.

Però bé, cadascú té........

.......capacitat per a decidir......

Moda, Egocentrisme o Frustració?

2009-05-04T20:39:00.000+02:00

Com bé va dir en la ignaguració del seu bolg el meu gran i estimat amic "pococriterio" encara em pregunto per què he creat aquest bolg. Suposu que és una pregunta que em continuaré fent durant la vida, mes o menys extensa, d'aquest bolg.

Alguns donaran una resposata basant-se en que està de moda...Però aleshores per què no m'he fet un "fesibuc"? O per què seria considerat moda? Considerem moda aquella tendència, ja sigui de música, roba o entre d'altres coses, que segueix un grup de gent durant un cert període de temps...És doncs el blog una moda? Jo contestaria que possiblement sí, segur. Però això no contestaria a la meuva pregunta.

Altres podrien dir que he creat un bolg per ser un egocèntric narcicista que no sap com expressar les seves opinions, o millor dit, que no sap com fer que aquestes s'escoltin...Podria ser el cas, però no ho compartiria del tot, ja que quan tens amics de veritat (en el meu cas crec poder dir que en aquest aspecte tinc sort, i sobre l'amistat ja en parlarem un altre dia) en teoria aquestes opinions són escoltades.

També podria pensar-se que és perquè simplement he tingut un somni periodístic frustrat i això és una manera d'alliberament per al meu subinconscient...
Com que no sé ben bé la resposta, o si seria una barreja de totes acabaré aquesta nova introducció dient que sigui per una cosa o altra.....

.......sempre tens capacitat per a decidir.........